Així són els tipus de tests del coronavirus

Els PCR i els tests serològics permeten detectar en sang i en mucoses la infecció per Covid-19

Els tests de detecció del Covid-19 no es consideren medicaments, sinó material sanitari d’anàlisi, per tant, són una divisió específica de la indústria farmacèutica anomenada tecnologia sanitària.

Hi ha dos tipus bàsics de proves:

  • PCR: detecten el material genètic del coronavirus SARS-CoV-2, seguint els patrons que ja s’havien utilitzat per a altres virus. Prenen mostres de sang i s’analitzen en laboratoris.
  • Tests serològics: detecten la resposta de l’organisme davant del Covid-19, els anticossos. Poden ser ràpids, com els d’embaràs, o es poden fer al laboratori, amb processos més complexos.

Els PCR (sigles en anglès de reacció en cadena de la polimerasa) són les proves més fiables perquè busquen material biològic del virus (el seu ARN) i el repliquen. Per tant, són «gairebé infal·libles si es fa bé», explica Carlos Sisternas, director a Catalunya de la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin).

Les fallades del test PCR poden venir de problemes d’extracció de la mostra o que la infecció vírica sigui extremadament recent, tot i que aquesta prova és fiable precisament perquè és capaç de detectar la infecció en estadis inicials. La seva tecnologia s’utilitza des de fa anys per detectar infeccions com les de la sida, la sífilis o l’Epstein-Barr, i s’ha adaptat per a aquest coronavirus SARS-CoV-2.

Els tests serològics, anomenats també tests ràpids, busquen les reaccions a la sang que l’organisme humà ha estat exposat al virus i s’ha defensat. Es diuen que són menys fiables que el PCR perquè, al necessitar una resposta del sistema immunitari per ser totalment fiables són necessaris almenys set dies des que la persona s’infecta fins que el seu organisme respon. Si es realitza en un termini més curt des de la possible infecció, la prova podria donar un fals negatiu.

Nivells de detecció del PCR
Els PCR permeten, a més, saber en quina fase de la infecció s’està, perquè analitzen els nivells d’immunoglobina, és a dir, el nivell d’anticossos que està generant l’organisme. Quan apareix la immunoglobina M (IGM) s’està en estadi primerenc (perquè són els primers anticossos que fabrica l’organisme), quan apareixen l’M i la G (les secundàries i més abundants) ja s’està en un període de resposta màxima o, quan només queda la G (IGG), la infecció està remetent.

És a dir, aporta una gran quantitat d’informació no només sobre la càrrega viral del subjecte, sinó sobre en quin estadi de la malaltia es troba i quant fa que s’ha pogut infectar.

Un PCR, a més, reacciona amb poca quantitat del coronavirus, tot just amb 20 còpies en un centímetre cúbic, i reconeix que és SARS-CoV-2 i no un altre coronavirus amb un alt grau d’especificitat (per sobre del 80%, assenyala Sisternas). No obstant, requereix entre dues i tres hores per tenir els resultats.

Requisits per als PCR
Per tant, i davant l’escassetat d’unitats disponibles, s’han establert una sèrie de requisits perquè una persona sigui sotmesa a la prova:

  • haver estat cara a cara a menys de dos metres durant més de 15 minuts amb un contagiat
  • haver estat en un lloc tancat com una classe o una sala de reunions durant més de 15 minuts
  • haver tingut contacte físic
  • haver tingut contacte directe no protegit amb secrecions infeccioses, com ara tos i esternuts

Test serològic ràpid
El test d’antígens o test serològic busca directament les defenses que ha generat l’organisme davant de la infecció, no el material genètic del virus, tot i que sí que pot buscar les proteïnes (la capa externa que pot haver anat deixant al seu pas). Per tant, necessita que la infecció ja hagi passat un temps al cos perquè es defensi i reaccioni mostrant els anticossos (les immunoglobines). Pels factors de temps i quantitat d’anticossos que ha de detectar, es consideren menys fiables, ja que el resultat és Sí o NO, no amb graus com passa en el test de laboratori.

Actualment es treballa en un altre tipus de prova, que seria la detecció d’anticossos en laboratoris, cosa que permetria detectar nivells de concentració. Però aquests tests, segons Sisternas, encara no han arribat massivament a Espanya.

Disponibilitat de les proves
La poca disponibilitat de les proves de diagnòstic és ara mateix deguda a un problema de subministrament a causa d’una forta demanda i a la falta de components de les proves al mercat, incloent-hi les mostres fiables de coronavirus.

Tant els PCR com els tests ràpids són productes acoblats que es distribueixen en un únic paquet però que tenen diversos components. En el cas dels tests ràpids, hi ha tubs de plàstic, bastonets, tampons (boles de cotó embolicades en gasa que s’utilitzen per prendre les mostres mucoses), els taps dels tubs, el tampó d’extracció i els xips de diagnòstic (immunocromatografies).

Com funcionen els tests ràpids
Els tests ràpids requereixen, a més, temperar primer el material i sotmetre’l a un procés de manipulat previ per a l’anàlisi:

  1. cal afegir-hi entre 9 i 11 gotes de tampó d’extracció al tub de plàstic estèril,
  2. prendre la mostra biològica utilitzant el tampó a les cavitats nasals o a les parts superior i posterior de la boca,
  3. dipositar el tampó al tub,
  4. barrejar la mostra amb el líquid,
  5. desinfectar el tampó amb desinfectant i descartar-la en un lloc habilitat per fer-ho,
  6. obrir la pastilla que conté el xip de diagnòstic,
  7. posar dues gotes del líquid d’anàlisi a la cavitat correcta i
  8. esperar entre 10 i 15 minuts.

Si el reactiu mostra una sola barra de color (a la part pròxima a la mostra) el resultat és negatiu; si mostra les dues barres de color, és positiu, i si només s’entreveu la barra més allunyada de la mostra, el test pot ser defectuós.

Fabricació i preus dels tests
Els components de les proves no es fabriquen totes al mateix lloc, sinó que algunes pel seu baix cost poden procedir d’altres països. Un test ràpid de Covid-19 té un preu a l’engròs d’uns 8 euros, i un PCR es dispara als 60, despeses de personal, laboratori i d’altres, a part.

Altres tipus de detecció del Covid-19
Al marge de les farmacològiques, altres empreses estan buscant maneres de detectar el Covid-19 de manera menys invasiva, sobretot gràcies a les ‘apps’ basades en biometria.

Una empresa basca, Biometric Vox, està treballant també en un diagnòstic de símptomes del Covid-19 a través de la veu, gràcies a patrons de reconeixement de la dispnea a través d’intel·ligència artificial. El projecte, que encara està en desenvolupament, permet detectar canvis en els paràmetres morfològics i fonètics de la veu per detectar casos de contagis a distància i en temps real. Però necessiten moltes mostres encara.

També un equip científic del MIT, dirigit pel català Brian Subirana, porta a terme a Barcelona proves per recopilar dades i entrenar un algoritme d’intel·ligència artificial que detecti si la tos d’una persona és atribuïble al Covid-19. El projecte està recopilant gravacions de tos demanant a voluntaris que participin de manera anònima a través de la web opensigma.mit.edu.

Font: EL PERIÓDICO