Salut promet reforços als CAP de cara a una tardor que «preocupa»

La pandèmia s’estabilitza a Catalunya i els experts ara creuen que l’agost passarà «sense ensurts»

La conselleria dotarà de més recursos una atenció primària amb dèficit de personal des de fa anys

 

Catalunya es troba en una situació d’estabilitat respecte a la pandèmia de coronavirus. La taxa d’incidència del virus no creix i fa dies que baixa el risc de rebrot a pràcticament tot el territori. Al mig d’un escenari tan canviant com l’actual, els experts ara esperen un mes d’agost sense ensurts. Però mirar més enllà de l’estiu, és a dir, fixar la vista en la tardor i hivern, sí genera inquietud. «Ens preocupa, de cara a la tardor i l’hivern, l’impacte que tindrà la malaltia. Més enllà de la Covid-19, la demanda en el sistema sanitari és altíssima durant aquells mesos. Ens preocupa, especialment, en l’àmbit de l’atenció primària», ha dit aquest dijous el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella. Per això la Conselleria de Salut preveu reforçar aleshores els centres d’atenció primària (CAP).

Els CAP, on s’estan diagnosticant la majoria de casos de Covid-19, ara ja estan vivint una forta pressió assistencial amb gran part del personal de baixa. Com Salut preveia una segona onada per a la tardor, va animar els professionals a agafar vacances abans. Els rebrots actuals, que tot sembla indicar que ja s’estan controlant, no s’esperaven. Prova de la feina que aquest mes està recaient en els metges i infermeres de capçalera és el fet que el 28 de juliol la primària va atendre 12.000 consultes sospitoses de Covid-19. La setmana anterior, n’havien sigut 8.000. I fa tres, 6.000.

Amb aquest ànim, Salut ja està «treballant», de «comú acord» amb la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), en mesures per «reforçar» els centres d’atenció primària (CAP) en els pròxims mesos. «És molt probable que introduïm nous perfils per reforçar els equips de primària, com gestors administratius. També volem simplificar al màxim les tasques que no són clíniques i la setmana que ve entrarà en vigor una instrucció per desburocratitzar l’atenció primària», ha explicat Comella. La Camfic reclama, principalment, administratius sanitaris que descarreguin el metge de capçalera de les tasques burocràtiques, així com «més metges i infermeres de família». Segons aquesta societat mèdica, si el 1996 el 43% de les places del MIR eren metges de família, el 2020 amb prou feines arriben al 28%.

Al costat de Comella hi havia el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i el coordinador de la Unitat del seguiment de la Covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, per analitzar la situació epidemiològica de Catalunya. Segons Argimon, la taxa de reproducció de la Covid-19 (o R, que reflecteix quantes persones pot infectar un contagiat i, per tant, la velocitat a què es reprodueix el virus) està baixant principalment a les ciutats més colpejades per la pandèmia. «A Barcelona, l’R és d’1, però estàvem en 1,8 la sema passada. A L’Hospitalet de Llobregat, d’1,2 i havíem estat a més de 2. A Lleida hem aconseguit reduir la R a 0,8. Anem millorant, però no podem baixar la guàrdia. Hem de fer una mobilitat responsable», ha dit Argimon.

L’epidemiòleg ha alertat dels efectes secundaris del confinament («triplica les possibilitats de tenir depressió o ansietat») i, per això, ha cridat a «evitar-ho», per protegir la salut de la ciutadania. «Només hem d’arribar a aquest punt quan realment tinguem problemes assistencials molt importants», ha defensat. En aquest sentit, Mendioroz ha assenyalat que el cas de Lleida, la situació de la qual es va aconseguir revertir sense arribar al confinament total, demostra que és possible controlar la malaltia amb la «responsabilitat individual» i sense necessitat d’imposar quarantenes totals. I també ha dit que, en alguns països, ja es veu com mesures com la mascareta, rentar-se de mans i la distància social, també combaten altres virus, de manera que ha considerat que, si es fan les coses bé, potser a la tardor i l’hivern els CAPs i hospitals no noten tant l’augment de pacients.

Pressió assistencial
Atès que en aquests moments està recaient més pressió sobretot en l’atenció primària, ara mateix els hospitals de Catalunya viuen una situació de tranquil·litat. Tot i així, Comella ha reconegut que, en les últimes setmanes, han notat un «cert increment» de la pressió. Per exemple, les trucades al 061 (sobre Covid-19 i sobre altres temes) han pujat un 18%. «Però moltes són consultes per coronavirus», ha dit. Les consultes a les urgències hospitalàries han pujat un 4,5%. I actualment hi ha 87 persones ingressades en ucis en comparació amb les 65 de la setmana passada i a les 50 de l’anterior.

Per al Cap de Malalties Infeccioses del Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, Benito Almirante, l’«estabilització» a Barcelona i el «descens» a Lleida indiquen que «les mesures [preses pel Govern] estan sent eficaces». «Sens cap dubte, això ha sigut un rebrot, no una segona onada, amb unes connotacions d’origen molt clares. D’una banda, a Lleida, lligades a les males condicions en què viuen els temporers. I a Barcelona, a l’oci nocturn i a les reunions familiars», assenyala Almirante, que a més remarca que la mesura més important en aquests moments és oferir «condicions d’habilitalitat adequades» i «polítiques socials» als temporers. «S’han d’incorporar a la Seguretat Social perquè puguin fer la quarantena si emmalalteixen i disposar dels mateixos beneficis».

Almirante creu també que Catalunya viurà un agost «sense sobresalts». «No tornarem a la calma absoluta en dues setmanes, però sí a una situació molt més controlada que fa 15 dies», opina.

Font: EL PERIÓDICO