Laddroller’, la cadira de rodes elèctrica que eleva el seu usuari com si estigués dret

Laddroller, la cadira de rodes que s’enlaira i permet mirar directament als ulls, és un dels projectes finalistes dels Premis Fundació Mapfre a la Innovació Social, els guanyadors dels quals es donaran a conèixer el proper 4 de maig. Aquesta cadira de rodes elèctrica, un híbrid entre un exoesquelet i una cadira convencional, canvia de forma i permet elevar el seu usuari com si estigués dret. La tracció de les seves quatre rodes també permet salvar petites barreres arquitectòniques com esglaons, voreres o buits.

Al món hi ha 65 milions de persones que necessiten, per desplaçar-se, una cadira de rodes, limitant la seva autonomia i enfrontant-se a problemes de circulació i respiratoris. A més, molts també pateixen osteoporosi per la seva posició sedentària obligatòria.

Com detalla la Fundació Mapfre (@fmapfre), Laddroller neix, en certa manera, d’un error ja que un dels seus creadors, l’arquitecte grec Dimitris Petrotos, va rebre fa 6 anys l’encàrrec de reformar un habitatge per adaptar-lo a les necessitats d’un clienta que va quedar paraplègica després d’un accident.

 

L’origen i beneficis de ‘Laddroller’

Per a Dimitris no va ser difícil adaptar l’habitatge, en baixar els armaris de la cuina, els interruptors de la llum, ampliar les portes, regular l’alçada del lavabo, etc. En resum, aconseguir que l’habitatge fos accessible per a la nova realitat de la propietària, però impossible per a tota la família, per a la qual el seu nou habitatge era un malson.

“Aquest va ser per a mi el “moment de la bombeta: què passaria si en lloc de baixar l’alçada de tot a l’entorn d’una casa, aconseguíssim que es pogués dret per assolir un llibre de la prestatgeria?”, es va preguntar .

En aquell moment, va començar un llarg camí de sis anys, amb més de tres patents i 14 prototips diferents fins a arribar a la Laddroller actual, un híbrid entre exoesquelet i cadira de rodes que canvia de forma i que permet a l’usuari la bipedestació. És innovadora, ecològica i assequible; pot aixecar-se en pocs segons fins a la posició de peu i tornar a baixar usant la potència de les rodes i ajuda de la gravetat.

És un procés totalment mecànic que evita el risc de quedar encallat quan s’esgota la bateria. La tracció en les quatre rodes, i que les dues davanteres siguin de més diàmetre, permet superar terrenys difícils, graons, vorades i desnivells a l’entorn urbà. A més, és un prototip plegable que cap al maleter d’un turisme de mida mitjana.

Per a les persones amb discapacitat que estan obligades a romandre assegudes gran part de la seva vida, el gest de poder aixecar-se comporta beneficis físics, com ara la millora de la circulació o la respiració. També el fet de poder mirar els ulls a les seves famílies i amics, o portar de la mà un fill en sortir de l’escola, té indubtables beneficis psicològics que es veuen potenciats en augmentar la seva autonomia per poder salvar petits esculls arquitectònics de la ciutat.

Gestos com socialitzar amb altres de tu a tu o poder treure diners d’un caixer de banc faciliten la integració de les persones amb discapacitat a la vida quotidiana i al món laboral, impactes positius que es podrien quantificar, encara que no es pugui calcular l’impacte d’un abraçada o el contacte visual a la mateixa altura.

Aquest prototip ha participat en competicions com al MIT de Cambridge a Massachusetts oa l’ETH de Zuric, on es van celebrar els primers jocs paralímpics biònics i la campiona d’esgrima amb cadira de rodes, Kelly Loufakis, va competir amb Laddroller. El 2018 va aconseguir la nominació a l’Innovador Europeu de l’Any.

“Creiem fermament que les societats demostren el seu nivell de civilització quan ajuden els seus membres més necessitats. Per això inventem Laddroller, un dispositiu que canvia la vida, capaç de promoure la salut, crear independència i millorar la mobilitat” defensa Dimitris Petrotos.

 

El 4 de maig, final a Madrid

Aquesta convocatòria de premis, a la cinquena edició, ha rebut més de 200 iniciatives desenvolupades per científics, investigadors, estudiants d’universitats o escoles de negocis. Dissenyat com un certamen al voltant de tres regions geogràfiques, el Brasil, la resta de Llatinoamèrica i Europa, l’objectiu dels Premis Fundació Mapfre a la Innovació Social és fer possible el creixement de propostes que representin l’essència de la innovació social; talent, capacitat transformadora, compromís i necessitat de millorar lentorn.

Els finalistes entraran a formar part de la Xarxa Innova, la comunitat d’emprenedors on es fomenta l’intercanvi de coneixement expert, i gaudiran de diferents canals de promoció dels seus projectes, fet que els ajudarà a donar-se a conèixer. En aquesta línia, rebran suport i orientació per comunicar i desenvolupar de la manera més efectiva les seves propostes de la mà d’IE University, partner acadèmic i EY que proporcionarà consultoria estratègica per als guanyadors.

El 4 de maig se celebrarà a Madrid la final dels premis, on hi participaran nou projectes d’Espanya, Grècia, Mèxic, Uruguai, Xile i el Brasil.

 

Font: 65 y más